El grup d'extrema dreta GAV la pifia i surt mal parat d'un intent de criminalitzar els castells de Catalunya

En un intent desesperat de tornar a estar en la primera plana dels periòdics locals, el GAV va presentar en l’encontre de la Unesco una carta contrària a considerar els Castells Catalans (fills de la Muixeranga) Bé d'Interés Cultural Immaterial, argumentat el perill que aquestos representen per als xiquets que participen en la tradició popular, cosa que podria ser aplicable també a la Muixeranga d’Algemesí.

Aquesta setmana és va declarar Bé d’Interés Cultural Immaterial els Castells de Catalunya a la Unesco, cosa que avala a la Muixeranga d’Algemesí com a mare de la tradició i la encamina al ser declarada al 2011 BIC. Però, sembla, que la nova dreta no volia perdre’s la cita a Kenia i en un intent fallit de fer-se notar, el Grup d’Acció Valencianista (GAV) va fer arribar una carta on acusaven al poble català de maltractar, pressionar i posar en perill la integritat física dels menors que participen en aquesta tradició d’origen valencià.

Però, el joc els va eixir malament i el haver-hi acusat als Castells d’aquestes pràctiques han posat en perill la candidatura de la Muixeranga ja que es caracteritza, també, per la participació d’infants. Aquest fet a posat de manifest que el GAV ni lluita per la identitat valenciana ni per la preservació de la cultura popular, sinó que la seua obsessió és Catalunya i fer política des de l’odi irracional . Un odi que no els ha deixat veure que la Muixeranga és un tret que comparteix Catalunya i el País Valencià i que a més és una mostra de la unitat cultural i històrica.

Les darreres declaracions del líder “blavero” Sentandreu han deixat en ridícul (més si cal) a aquesta iniciativa sense trellat. "La réplica catalana es la versión cruel y manipulada de una tradición viril que tiene como origen la exaltación épica de la fuerza, y no lo que hacen los catalanes, obligando a intervenir a niños de los que ponen en grave riego su integridad física", aquestes declaracions no només són desencertades (ja que no és una còpia barata, sinó l’extensió d’una cultura i a més a València també participen menors), sinó que obvien el treball de la Nova Muixeranga de Algemesí i el seu esforç per incloure a les dones al ball per a que no fora tan sols una mostra de força viril, ensenyant–un cop més- la cara reaccionària i masclista d’aquest antic militant franquista.